Qui ha dit Pressupostos?

Han passat 2 anys des que el PSOE va voler formar govern amb Ciudadanos apel·lant a l'estabilitat. No sembla acostar-se molt a la idea d'estabilitat no comptar amb un pressupost encara, les constants mentides sobre la seua suposada aprovació, que Ciudadanos intentara impulsar una moció de censura en plena pandèmia l'estiu del 2020, que l'hostaleria haja hagut de convocar concentracions per a reclamar el que li reconeixia la llei, la demora en els pagaments a proveïdors, la pèrdua de mig milió d'euros dels fons europeus en la rehabilitació de la Torre Ansaldo o la paràlisi de les contractacions com la de jardineria.

Ja estem a setembre i encara no tenim uns pressupostos aprovats per a l'any 2021. Podria resultar extraordinari si no fóra perquè l'any passat els pressupostos de 2020 es varen aprovar també en setembre del mateix any i només després d'una pressió brutal exercida des de Compromís, amb moció de reprovació inclosa, perquè aquesta ferramenta finalment s'aprovara. Sense l'acció de Compromís, Santiago Román hauria assolit el rècord de ser el primer regidor d'Hisenda que, 5 anys ocupant la regidoria, no hauria, ja no aprovat un pressupost, sinó que ni tan sols hauria presentat un esborrany. De fet, si som honestos, podríem assignar-li aquesta medalla, ja que el pressupost de l'any 2020 realment no el va fer ni impulsar ell. La conseqüència d'esta demora va ser que l'execució pressupostària es va quedar en un 60%. Poca broma.

És un drama que enguany les associacions del poble de Sant Joan han estat sense poder cobrar les seues ajudes perquè el pressupost de 2021 no estava aprovat. Ha hagut de ser el plenari qui esmene i solvente la pèssima gestió del regidor de Ciudadanos, per no parlar de les inversions que no es poden executar per la mateixa raó.

Este és un govern, ja ho vam dir en juny de 2019, constituït per pura conveniència. Ciudadanos i PSOE no van pactar una fulla de ruta a seguir com a govern, només una pujada de sous del 40%. No és d'extranyar la paràlisi i mancança total de sintonia i coherència en les polítiques del govern municipal.

És per això que cal repensar profundament el paper que tenim les forces polítiques i fàctiques a Sant Joan. Realment estem totes remant a favor de Sant Joan? O només actuem mirant-nos el melic sense importar-nos el mal que estem fent al conjunt de la societat i el territori, el qual, recordem, és qui sustenta la nostra vida?

Personalment crec que cal una reflexió col·lectiva. Els darrers anys s'han produït desajusts importants més originats per motivacions personals que altra cosa i s'ha continuat amb una política desenvolupista desfasada per una manca total d'autocrítica i per simple fòbia a donar la raó al contrari. Irremeiablement, això ens ha conduït a un govern PSOE-Ciudadanos i a la paràlisi.

Som el municipi més ric de les comarques alacantines, però com que alguns preferixen continuar amb la política de grans macroprojectes sense contingut com el Parc Empresarial o la UCAM, els parcs i jardins continuen abandonats. Mentre la resta de ciutats europees avancen en mobilitat sostenible, nosaltres no fem res, i els serveis públics necessaris com seria tenir el pàrquing de l'Ordana obert, una flota d'habitatges públics o un mercat municipal nou referent a la comarca no estan en l'agenda política del bipartidisme.

Canviar tot açò està a les mans de cadascú (les teues, les meues) i les decisions personals i col·lectives ens han conduït pels camins que ara patim, però també ens poden conduir cap a uns de nous, millors per a Sant Joan i, al cap i a la fi, per a tu també.