Monoraïl, monoraïl!

Hi ha propostes que són molt altisonants, però que amaguen el mateix treball darrere que una ocurrència. Parlar de Parc Empresarial a Sant Joan és contar la història d'una promesa populista que ens pot portar a la ruïna per ser una excusa més per continuar amb la dinàmica de gestió depredadora i destrellatada al nostre territori. Esta vegada, a més, jugant al casino amb diners públics.

D'igual manera que en els Simpsons es va reflectir breument com era la venda d'aquest tipus de projectes en l'època de l'especulació econòmica i financera amb un Lyle Lanley suggerint la compra d'un monoraïl, el PSOE, de la mà del PP, ens vol vendre una macrourbanització a càrrec de l'erari públic sense cap estudi econòmic ni tan sols una mínima valoració de riscos. La mateixa mancança de rigorositat que va conduir Springfield a inaugurar un monoraïl fracassat, amb conseqüències econòmiques i socials nefastes.

El debat no està en si volem o no empreses a Sant Joan, ni tan sols de si volem un espai dedicat a la innovació. El debat residix en si per a crear un espai com eixe és necessari urbanitzar un sector de quasi 700.000 metres quadrats i una previsió de despesa per al manteniment del sector de més d'1 milió d'euros que, en cas de no resultar exitós, no només eixe milió haurà de ser assumit per un pressupost que ja no dóna ni per a tenir els carrers i parcs de Sant Joan en condicions adequades, sinó que, a més, haurem destruït tot un sector de terra productiva amb cases d'horta que té ara per ara un ús ambiental i social.

Des de Compromís ja hem proposat idees viables i dimensionades a la realitat, com és el cas d'obtenir més terreny; com el de l'edifici Colefruse, un espai enorme ja urbanitzat, amb connexions ràpides amb l'autovia per dues vies diferents; perquè la Universitat Miguel Hernández puga crear un espai d'innovació amb un hivernacle d'empreses. ¿Adquirir un terreny urbanitzat que no necessita la inversió de 30 milions d'euros? ¿Com ens hem atrevit a proposar una idea mesurada i que la Universitat agrairia molt més per ser un espai proper al pol de coneixement que és la Universitat i l'Institut de Neurociències? Algú hauria de preguntar-se per què s'entesta el bipartidisme amb l'ajuda de VOX i Ciudadanos en macroprojectes depredadors del territori i qui es beneficia d'este tipus d'operacions.

La sostenibilitat no és una paraula bonica que haja d'aparéixer en tots els discursos polítics perquè siga moda. Sostenibilitat és un concepte que s'ha aplicar en la concreció de cada política municipal, i en un projecte com el del Parc Empresarial, més encara. Però no ens enganyem. Les conseqüències de no haver-lo aplicat no són estrictament ambientals. L'increment insostenible de població en zones costaneres mentre hi ha una part d'Espanya que s'autonomena "buidada" ens ha portat a haver de desalar aigua ací. La pujada de la factura de l'aigua que experimentarem suposarà només en 2021 un increment de 4-5 euros de mitjana. ¿A qui afectarà més negativament açò? Al final, les conseqüències de l'especulació urbanística amb què s'han fet riques empreses que, per cert, han participat en moltes ocasions de trames de corrupció, les paguen les famílies amb menys recursos, que són les que menys han guanyat amb este sistema.

Des de Compromís no tenim cap dubte que el projecte del Parc Empresarial és sinònim de depredació, falta de rigorositat, insostenibilitat, però també és més especulació urbanística; la mateixa que ens va portar a la pitjor crisi econòmica que hem viscut i que és pilar d'un model de gestió política i territorial que cal superar.

Hi ha alternativa el monoraïl dels Simpsons que ens vol vendre el bipartidisme de sempre, i és per això que des de Compromís hem presentat els recursos corresponents davant la justícia. Sabem que el camí correcte no és fàcil ni ràpid, però més tard o més prompte arribarem.