"El PSOE ha entregat l'alcaldia al Partido Popular"

Us deixe el discurs del ple d'investidura del dia 17 de juliol de 2021 on es va nomenar alcalde a Santiago Román, en presència d'importants càrrecs del PP. No és casualitat:

"Estar en política o fer política. Ser alcalde o exercir d’alcalde.

Una xicoteta, però gran diferencia.

He tingut la sort (o la convicció) d’envoltar-me de gent com Rafa, Maite, Albert, Xavi, Llorenç... que creu que totes les persones que som ací hauríem de compartir una aspiració: millorar Sant Joan, treballar per fer més fácil el dia a dia de la gent, preocupar-nos pels seus problemes i donar solucions. Una preocupació que hauria de ser transversal a qualsevol partit, però que la realitat ens desmentix massa sovint. Prioritzar l’interés general al particular.

És per això que se me fa incòmode que s’haja muntat tot aquest sarau per tal d’investir com a alcalde una persona que com a regidor no ha sigut capaç encara de presentar un pressupost per a 2021. I estem a juliol!

Qualsevol diria que el Sr Román està esperant una moció de reprovació de Compromís o que li façan la faena com va passar en 2020. Les mentides del Sr Román en este aspecte se conten per decenes. Com amb el pressupost de 2021, que se suposava que l’aprovaríem en novembre, en gener, en febrer, abril, el 15 de juny, juliol... i ara ha dit agost.

Entendran vostés la nostra preocupació pel nomenament com a alcalde d’una persona que no ha complit amb les seues funcions de regidor. ¿Com pensa estar a l’altura de liderar un equip de govern? Cert és que Jaime Albero no ha deixat el llistó molt alt.

Precisament, per a fer xicotetes prediccions la realitat objectiva és millor companya que les promeses. Més encara en política.

Per tant, ¿quina és la realitat de la persona a qui li està atorgant l’alcaldia el PSOE? Doncs a un senyor que porta en política des de 2003, que ha passat per 3 partits diferents, ex portaveu del PP, regidor d’Urbanisme impulsor del projecte fantasma de la UCAM i la cessió de la Residència Temps Lliure, que va precipitar la seua degradació i que ens ha costat més de 100.000€. També és el regidor d’Hisenda que mai va presentar un pressupost (6 anys), que ha regalat 40.000€ al CF Intercity el mateix any que ha anunciat que abandona SJ. Mal negoci. Però també és el regidor que ha sigut incapaç de renovar la contracta de parcs i jardins que està caducada des de 2017 i actualment en funcionament amb una cobertura de dubtosa legalitat.

Ben és cert que aquests deficacis no han sigut denunciats ni resolts en molts casos pel seu soci de govern. Les deficiències d’aquesta pacte han sigut compartides per PSOE i Santiago Román, marcada per la descoordinació (no oblidem que no hi ha programa, tampoc la desgestió de part de la pandèmia), la falta de diàleg (amb l’oposició però també amb moviments ciutadans com el de la Plataforma Anticrematori o la recent gestió de l’ecoparc), l’opacitat i la inexistència d’un projecte per a Sant Joan.

Esta realitat se trasllada al carrer: “No hacen nada. No fan res. ¿Qué han fet en estos 2 anys?” Es pregunta la gent.

Esta actitud ens ha portat a Compromís a presentar 8 queixes davant el Síndic de Greuges per falta de transparència (que vam guanyar); 8 recursos a les oposicions per tal que es garantira el valencià com a llengua oficial de l’Administració local (que també vam guanyar), o els 3 recursos que hem presentat davant els jutjats perquè Santiago Román bloqueja l’aprovació de bonificacions de l’IBI (després vindrà a dir que vol aprovar baixades d’impostos) i per un parc empresarial aprovat sense estudi econòmic que garantisca la seua viabilitat (i que s’han admés a tràmit, per cert).

La realitat és que mentre alguns han estat més pendents del seu futur polític, intentant inclús una moció de censura contra els seus socis en plena pandèmia, els primers que vam reclamar l’adquisició i obertura del pàrquing de l’Ordana vàrem ser nosaltres, els primers en fer propostes durant la pandèmia de la COVID-19, els que hem aportat i millorat les ajudes a comerciants i autònoms, els que hem parlat de la necessitat de centres de dia (projectats per la Conselleria) o d’un nou centre de salut, o d’una escoleta pública, la necessitat d’una empresa municipal transparent i que no contracte a dit els seus treballadors (per a crear ocupació accessible a totes); som nosaltres els que parlem de la inexistència de polítiques valentes de mobilitat (els que han proposat recuperar els carrerrs per a la gent, les bicis i altres vehicles sostenibles), els que vam projectar el nou C/ Sant Antoni, part de la rehabilitació de la Torre Ansaldo...

En definitiva, treballem amb una idea clara de què volem per a Sant Joan: VOLEM DIGNITAT EN EL DIA A DIA DELS SANTJOANERS I SANTJOANERES, UN POBLE SOSTENIBLE I SALUDABLE, UNA XARXA DE SUPORT PER A QUAN QUALSEVOL DE VOSALTRES TINGA UN PROBLEMA (QUE AMB ESTA PANDÈMIA HEM EXPERIMENTAT QUE NINGÚ SE SALVA DE SITUACIONS DIFÍCILS), VOLEM SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT, FAENES BEN PAGADES, VIVENDA GARANTIDA (EL LLOGUER EN SANT JOAN), QUE PAGAR IMPOSTOS SIGA UN ORGULL.

HO TENIM TOT. SOM EL MUNICIPI AMB MÉS RENDA PER CÀPITA I NO MEREIXEM TENIR ELS CARRERS COM ELS TENIM, ELS PARCS COM ELS TENIM O ELS SERVEIS DE L’AJUNTAMENT, TAN DEFICITARIS. I això no es solucionarà en una baixada d’impostos per als que més tenen. Tampoc amb un alcalde que està més preocupat per acabar sent candidat del Partido Popular. Això, precisament va en la línia contrària.

Hui canviem d’alcalde, però poques coses canviaran. Hui el PSOE li entrega l’alcaldia al PP, i entregar-la al PP és obrir-li la porta a l’extrema dreta en este poble.

Per això és necessari, més que mai, una opció que parle d’allò que afecta realment la ciutadania.

Seguirem des de Compromís parlant i treballant sobre els problemes reals de la nostra gent. Perquè defensarem allò col·lectiu mentre aquests polítics pensen només en intercanviar cadires i sous.

La diferència entre estar en política i fer política."