Fer front mediàticament l'extrema dreta
L'extrema dreta com a opció política és minoritària al nostre país. Ara bé, està aconseguint adreçar-se cada volta a un públic major i ja no és tan perillosa pels resultats que arreplega, sinó per com pot influir en la resta de forces polítiques com ha passat a Andalusia, on Ciudadanos i PP han pactat un govern amb VOX. Fins fa no res, a Espanya, l'extrema dreta trobava en el Partido Popular un espai còmode on influir i en el qual sentir-se representada. Després de tantíssims casos de corrupció i especialment de la "tebiesa" amb la qual entenen que el PP ha tractat el problema català, esta facció ha decidit donar suport a un nou agent electoral.
Des que Trump va entrar a la Casa Blanca, molts es pregunten per què, a pesar de la mala premsa que li donen els mitjans, el president dels EUA continua tenint suport popular. Situacions similars trobem a Brasil o França, on l'extrema dreta està fent o ha fet un ús eficaç de les xarxes socials i dels mitjans tradicionals de comunicació.
L'explicació sobre la incapacitat de la premsa per a desemmascarar l'extrema dreta la trobem en el fet que els propietaris dels grups de comunicació són principalment bancs. Davant la crisi econòmica mundial de 2008, estos mitjans van justificar les mesures d'austericidi que les elits econòmiques van imposar als governs i que van fer patir a tantíssima gent. Després, aquests mateixos mitjans, a la vista dels canvis polítics electorals que podien produir-se, van intentar manipular la població, cansada i fastigada de polítics que prenien decisions contra la gent, amb la postveritat, mentides per a criminalitzar els agents del canvi. En este punt, els mitjans són, per a la població, els defensors dels interessos de les elits econòmiques i polítiques, i l'extrema dreta apareix com una força que rebutja aquestes elits i, per tant, també els seus principals aliats (premsa inclosa).
Com que la reputació de la premsa està pel subsòl, no és important el seu suport, només la seua utilització per a fer arribar el seu missatge. Un missatge ple de barbaritats que conjuga a la perfecció amb el sensacionalisme que volen els mitjans per a poder incrementar vendes i visites a les seues pàgines web. Els titulars cridaners que brinda constantment l'extrema dreta activa la curiositat de tota classe de persones. El mateix George Lakoff va afirmar que "Trump necessita els mitjans de comunicació, i els mitjans l'ajuden repetint el que diu". Les lleis del mercat funcionen en aquest sentit a favor de l'extrema dreta.
El problema és que els titulars no només activen la curiositat de la gent, sinó que també instal·len veritats; unes veritats que no es deconstruïxen amb posteriors desmentides. Donar un titular amb informació errònia és molt efectiu, i l'extrema dreta ho sap. El factcheck que tant agrada a periodistes és majoritàriament inútil.
¿Què podem fer, aleshores, per a combatre este fenomen?
No contestar en internet als perfils ultres ni a notícies relacionades amb ells. La batalla contra les mentides de l'extrema dreta no només es juga als periòdics. Les xarxes socials també creen una realitat virtual molt influent, i els perfils d'estos partits, fent declaracions tan desbaratades, mobilitzen a molts demòcrates i gent de l'esquerra a contestar. Els logaritmes de les xarxes donen més visibilitat als perfils i tuis amb més interaccions. Provocar-te és molt rentable per a ells. Per tant, no els esmentes, no els contestes i no compartisques els seus vídeos.
Fernando Berlín ha tractat este tema en profunditat al seu programa de ràdio, La Cafetera.
Compartix només notícies que responguen a l'esquema del "sandwich de la veritat". El científic cognitiu i lingüista George Lakoff anima als mitjans de comunicació a no tractar cada tuit o expressió de l'extrema dreta com coses amb interés periodístic per si mateix, ja que recollint estes manifestacions als titulars l'únic que fan és ampliar el missatge i crear una nova realitat que no es correspon amb la veritat.
Compartix, aleshores, només aquelles notícies que complixen els requisits del sandwich de la veritat:
El titular s'acosta el més possible a la veritat general i global.
El cos de la notícia informa sobre allò que ha dit la persona en qüestió.
En la mateixa notícia, es verifiquen les afirmacions.
Un exemple de notícia pot ser aquesta.
D'esta manera, les manipulacions i mentides de l'extrema dreta queden apressades per dues realitats. Per descomptat, un saborós menjar que nodrirà la democràcia.
No digues que VOX ha guanyat a Andalusia. VOX continua sent un partit minoritari. Dir que ha guanyat a Andalusia o secundar missatges tremendistes sobre la seua irrupció els ajuda a construir-se una imatge de partit guanyador gràcies a l'efecte ancora. M'explique:
A un grup de visitants d'un museu de San Francisco els feren dues preguntes:
- ¿La sequoia més alta és major o menor de 1.200 peus? - ¿Quina és la seua estimació de l'alçada de la sequoia més alta?
A un altre grup de visitants, la primera pregunta va ser si era major o menor de 180 peus.
L'estimació mitjana dels primers: 844 peus. La dels segons: 282 peus.
L'efecte àncora ens recorda que el primer missatge que escoltes "ancora" el teu pensament i prens decisions o fabriques realitats a partir d'aquest.
Denuncia perfils falsos (bots) i missatges d'odi a les xarxes socials. Existixen empreses dedicades a crear bots per a millorar el posicionament dels perfils i crear corrents d'opinió contestant a les notícies sobre partits. Twitter, per exemple, ho sap, i ha esborrat més de 70 milions de comptes falsos en els últims mesos. Tens al teu abast la possibilitat de denunciar aquests tuits com a spam o pel seu contingut d'odi, de la mateixa manera que també pots denunciar els perfils falsos.
¡VOTA! Vota a partits democràtics que no coquetegen amb l'extrema dreta. A Andalusia, més de 2 milions de votants no van exercir el seu dret a vot, arribant l'abstenció al 41%.
No votar només genera una sobrerrepresentació d'estes opciones d'extrema dreta, que en realitat són socialment minoritàries. Si vols parar l'extrema dreta, mobilitza't al carrer, però també el dia de les eleccions.
