Superar la confrontació

A començament de la legislatura recorde pensar la sort que a Sant Joan teníem perquè la majoria dels representants polítics èrem nous i no carregaríem les motxilles d'altres a l'hora de relacionar-nos. Pensava honestament que això ajudaria a crear noves dinàmiques on el diàleg i el pluralisme serien les protagonistes.

Em vaig equivocar. Si analitzem ben bé el que va passar, potser trobarem massa coses que no estaven nugades; lagunes que van permetre la comissió d'abusos, encara que comportaren l'incompliment sistemàtic del pacte signat. No hi va haver en cap moment voluntat de conformar un únic govern per part de l'alcalde, i ho puc dir perquè, ja d'inici, quan vam signar el pacte d'investidura, este deia expresament:

Este pacte de governabilitat i l'itinerari annex no han existit mai. No hi va haver reunió per a tal fi. Esta probablement siga la dada més obviada, però més important de totes, i la major errada per part de tots els membres inicials d'aquell govern. Ens vam deixar portar per la dinàmica institucional i no vam caure sobre la necessitat de deixar clares moltes coses. Ara bé, l'alcalde, des de la més profunda deslleialtat, intentà cometre abusos per a compensar inseguretats pròpies. Per exemple, sabem que el següent titular no va caure gens bé entre els socialistes...

Després van arribar altres titulars que deixaven en evidència a l'alcalde i la seua minoria. El PSOE ja no era aquella força de majories absolutes i tocava dialogar.

En aquest moment el PSOE tenia dos opcions:

1) Assumir que els temps polítics havien canviat i buscar consensos i acords per dur endavant iniciatives.

2) Rebutjar el nou escenari i voler funcionar com si tinguera majoria absoluta, abusant de la seua posició de força (l'alcaldia) i buscant imposar els seus posicionaments polítics.

El PSOE de Jaime Albero (que no el PSOE de Sant Joan) va decidir en eixe moment que no volia arribar a acords. En conseqüència, l'estratègia seria imposar per la via dels fets consumats tot, posant als socis en el dilema de decidir si callar o no davant els atropellaments continus. Si callaven, conseguirien imposar-se. Si hi deien la seua, els criticarien dient "que fan oposició dins el govern", "que no saben governar", "que posen pals a les rodes"... A pesar d'esta estratègia, Compromís sempre va mantenir el seu ritme de treball, la seua imatge positiva i el seu perfil propi.

No cal dir que esta estratègia marrullera juga a enganyar i manipular, però, sobretot, no aporta res als veïns i veïnes, ni al municipi. A més, esta estratègia de confrontació ha provocat la fractura de l'actual equip, que en reiterades ocasions ha entrat en discusions poc productives, però inevitables vista la tensió a la qual sotmet Albero als seus companys i companyes.

De tot açò hem d'aprendre i no caure de nou en les mateixes errades. Trobe que l'experiència d'esta legislatura ha de ser necessàriament positiva, especialment en comprovar que per a gestionar un govern plural és necessària una figura de consens capaç de treure el millor del seu equip en benefici de Sant Joan.

Quant a polítiques, s'ha avançat en algunes coses, en altres no s'ha avançat (encara que tampoc s'ha retrocedit, per sort). Mentre que la gestió econòmica que hem fet ha estat impecable, la reordenació de prioritats urbanístiques ha sigut ràpida i efectiva, l'aposta per les energies renovables va estar iniciada exitosament i les grans inversions fetes en esta legislatura s'han realitzat quan estàvem des de Compromís gestionant el consistori; problemes com el de la brutícia, la gestió de residus, la imatge del poble, la mobilitat sostenible... han estat paralitzats i quan s'han tractat, ha estat de manera superficial i sense cap actuació concreta i real.

La importància de comptar amb un equip de persones que treballen en condicions òptimes és bàsic per a poder fer front a tots els problemes burocràtics, de mitjans i polítics que puguen sorgir, i en això la figura de l'alcalde és clau: és necessària una persona treballadora, que cohesione, que busque consensos, que sàpiga dialogar i tractar amb persones diferents. Una persona que no acudisca com a primera opció a la baralla política i a l'excusa i la manipulació fàcils. S'ha de fer equip per a poder fer faena, i així poder ampliar la base progressista. Això és un exercici que des de Compromís practiquem tots els dies.