• Sergio Agueitos

Discurs dels Premis 9 d'Octubre


Gràcies a totes i tots per acompanyar-nos en esta vint-i-cinquena edició del Premis 9 d'octubre. Uns premis que troben el seu sentit gràcies a tantíssima gent que dedica part de les seues vides a trascendir la individualitat, a preocupar-se per alguna cosa més que per si mateixos, que es dediquen a construir consciència col·lectiva i que invertixen temps a enriquir-nos, a fer-nos gaudir, sentir, a cuidar-nos... En definitiva, a fer d'este país un país millor.

Este premi és un acte de reconeixement. Aspira a agrair i, per tant, a cuidar, a demostrar la nostra estima per totes aquelles persones que cuiden la terra, la cultura, a la gent... És un acte de demostració d'afecte, d'estima.

Precisament si alguna cosa simbolitza la muixeranga és l'experiència que només amb esforç col·lectiu i una clara voluntat de cooperació podem aconseguir objectius més ambiciosos, inclús, de vegades, inimaginables. També és la constatació que només cuidant uns d'altres podem mantenir eixos objectius.

La cooperació, l'esforç, l'empatia i la generosistat són valors que hui especialment celebrem ací.

Per què són estes experiències i estos valors tan importants? Doncs perquè vivims moments molt complicats on:

  • D'una banda, l'individualisme ho impregna tot, dividint la nostra societat, abocant-nos a una lluita entre iguals (a pares i fills per trobar treball, a nacionals i inmigrants per sobreviure...), aïllant les persones majors que moren en la més absoluta solitud, abandonant els joves a la seua sort sense oferir-los cap tipus de futur... Alguns volen fer de les nostres societats una jungla, i enfront d'això hem de posar damunt la taula un element civilitzatori com és la cooperació, fer comunitat.

  • D'altra banda, està l'imperialisme cultural, que intenta invisibilitzar la nostra cultura, fer-nos oblidar la nostra història... I si no tenim autoconsciència, si no som res... què podem aportar nosaltres que siga mínimament d'interés a una societat globalitzada? Com podrem dir que existim? Enfront d'això, és evident que necessitem referents culturals propis.

Realitats culturals internacionals com el manga japonés, el flamenc de la Rosalía o fins i tot el reggaetón fan front a l'hegemonia cultural actual. Tenen valor perquè reforcen la idea que la diversitat cultural suma i, per tant, ha de ser protegida. Tenen valor perquè demostren que existixen altres maneres de percebre el món, d'expressar-lo, de sentir-lo. Són referents culturals internacionals, també, gràcies que hi ha hagut un treball de milers de persones protegint la seua cultura i la seua cosmovisió del món. Milers de persones que han defensat la seua manera particular de sentir la vida, d'expressar-la, i l'han reivindicada en positiu, amb propostes que sumen, evidenciant que el món es fa millor quan és divers.

És per això que la defensa de la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra llengua... té un valor incalculable i un potencial impredible. És l'única manera de dir que existim com a valencians i valencianes, però també és l'única manera de fer front a la lògica de la imposició uniformitzadora que alguns volen per a aquest país.

A pesar dels obstacles, tenim molts motius per a celebrar la situació en la qual estem. Al País Valencià s'està fent més música valenciana que mai, s'escriuen més llibres en valencià i, com hui ací tenim un exemple, hi ha una explosió associativa que busca defensar les nostres tradicions i cultura.

Els valencians i valencianes tenim referents culturals o, al menys, els estem recuperant i reconstruint. Ens hem de felicitar, però també cal continuar avançant. Personalment, crec que amb gent com la que forma la Muixeranga d'Alacant no només hi ha esperança, sinó que aconseguirem avançar.

#2019 #Patrimoni #MovimentsSocials #pensamentúnic

© 2018 creat per Sergio Agueitos