• Sergio Agueitos

La democràcia, en joc


La detenció i empresonament de càrrecs públics catalans i la fugida d'altres no deurien ser analitzats com casos aïllats. La persecució de tuitaires, manifestants, sindicalistes i cantants té molta relació amb allò que està passant a Catalunya: la reacció repressiva d'un Govern que té por de la democràcia i les seues conseqüències; és també la manifestació d'un Govern incapaç de fer política i que només sap governar mitjançant la imposició, la manipulació i les enganyifes.

Catalans i catalanes porten reclamant anys i anys una via democràtica que reconduïsca les seues exigències. Si hui en dia escoltem els polítics catalans, realment el que demanen és diàleg amb el govern central per trobar una solució (tot i que la retòrica pot ser confusa, la realitat és que el moviment independentista majoritari ha abandonat la via unilateral tal com es pot llegir a l'article de Joan Tardà, Ahora toca ser más). El Govern de Rajoy ha estat immòbil en tots els escenaris possibles, abocant la realitat sempre cap a la confrontació amb l'argument que "la Constitució no admet més nació que l'espanyola" i que, per tant, no hi cap un referèndum sobre la independència. Baix esta visió legalista de la democràcia només s'amaga la falta de voluntat política per dialogar, ¿o és que la Constitució Espanyola ens permetia continuar en la Unió Europea en 1992? No, per això es va modificar l'article 13.2. ¿Té base democràtica la reforma del 135? Poqueta. Així i tot, estes reformes de la Carta Magna es van abordar sense tant de puritanisme. ¿Es podria fer un referèndum a Catalunya sobre la independència? Clar que sí, però amb l'autorització del Govern central.

Que el Partido Popular no haja accedit a entrar en negociacions es deu a tres coses:

1. El PP sap que no té res a guanyar electoralment en Catalunya, però creu que té molt de votant a guanyar en la resta de l'Estat amb un discurs anticatalà i de confrontació.

2. El PP té por a entrar en una negociació i deixar l'espai de la dreta ultranacionalista espanyola a l'abast de Ciudadanos (eixa dreta que veuria en l'acceptació d'una negociació, caure en el xantatge català).

3. Obrir un debat sobre reforma constitucional és un terreny inexplorat que ni PSOE ni PP han volgut mai caminar, perquè seria acceptar la premissa que tot allò que no funciona és reformable, i eixa possibilitat els aterra.

Precisament, este últim punt és el més perillós i el més interessant d'analitzar. Que les cançons protesta de Valtònyc o els comentaris a Twitter de Pablo Hasel o Cassandra es criminalitzen fins al punt de ser perseguits per les forces de l'Estat i ser condemnats per tribunals no és més que l'expressió de la por del Govern a la llibertat dels ciutadans per posar en dubte institucions i la història mateixa. El PP es sent molt a gust en un sistema construït sobre la impunitat del feixisme i amb un consens obligat per la por al fet que tornara una dictadura. El PP (però també PSOE i Ciudadanos) no vol que esta societat tinga un debat lliure i participatiu, perquè sap que això suposaria reformar a fons o abolir el Senat, les Diputacions, la Corona i tantes altres institucions que no tenen una funció per als ciutadans i ciutadanes, però sí que tenen un valor polític per a ells que els garantix poder polític i econòmic. Tampoc volen perquè pot suposar l'ampliació de drets i el blindatge dels mateixos.

El segrest del llibre Fariña o la retirada a ArcoMadrid de l'obra "Presos políticos en la España Contemporánea" són expressions d'esta por al debat, a la llibertat, a la diversitat d'opinions i que confon estabilitat (com a estat de no rebel·lió) amb pensament únic. Obrir la possibilitat de la reforma del model territorial no és més que obrir la porta a moltes altres reformes. Ahí és on s'entén la negativa al referèndum o a qualsevol altra via de diàleg.

Els polítics estem per trobar solucions als problemes, no per afegir-ne més. L'estratègia de la confrontació enfront del diàleg és sumar problemes i no oferir cap eixida. Ha suposat, a més, l'envalentiment dels feixistes espanyols i està estenent la cultura de l'odi a tota la societat (una societat que sempre ha reclamat pau i democràcia). La croada contra l'independentisme està aprofitant de coartada per a tots aquells que només senten odi, homofòbia, racisme... en definitiva, feixisme, tal i com es pot veure en este vídeo.

Personalment, crec que no podem participar de l'estratègia d'este tipus de gent. La meua societat és una societat desacomplexada, lliure, moderna, oberta i madura. Cal saber abordar els problemes perquè no empitjoren, perquè al final, qui patixen són les persones. Per a fomentar l'odi i una cultura de despreci cap a la diversitat, amb mi que no compten.

#llibertatdexpressió #Política #pensamentúnic #postveritat

© 2018 creat per Sergio Agueitos